T13: LA POBLACIÓ MUNDIAL
ÍNDEX
- 13.1 La població mundial i la seva distribució
- 13.2 La dinàmica de la població
- 13.3 L’evolució de la població mundial
- 13.4 Els desequilibris demogràfics
- 13.5 Els moviments migratoris
- 13.6 L’estructura demogràfica de la població
- 13.7 L’estructura econòmica de la població
13.1 LA POBLACIÓ MUNDIAL I LA SEVA DISTRIBUCIÓ
- La població és el conjunt de persones que habiten un territori, i la ciència que l’estudia és la demografia. La densitat de població: relaciona el nombre d’habitants d’un territori amb la seva superfície.
 |
| Població mundial |
ELS FACTORS FÍSICS
- Els factors físics principals són el relleu, el clima i el sòl. La població es localitza preferentment als llocs amb poca latitud, els climes són temperats i hi abunden els sòls fèrtils.
ELS FACTORS HUMANS
- Econòmics: la població tendeix a concentrar-se als llocs on els recursos són abundants o als llocs on s’hagin establert activitats industrials i terciàries. Històrics: moltes de les zones més densament poblades són herència del passat, i els grans moviments de població per guerra o violència. Polítics: algunes decisions preses pels governs o per organismes internacionals impliquen l’expulsió o l’arribada de molta població.
ELS RECOMPTES DE POBLACIÓ
- Censos de població: el nombre d’habitants del planeta es coneix gràcies a uns recomptes. Padrons municipals: s’actualitza informàticament i se’n publica la revisió cada any.
13.2 LA DINÀMICA DE LA POBLACIÓ
- El moviment natural o vegetatiu, es calcula segons el nombre de naixements i el nombre de defuncions.El moviment migratori és el desplaçament de població d’un lloc a un altre i comprèn l’emigració i la immigració.
LA NATALITAT
- La taxa de natalitat relaciona el nombre de naixements que es en un territori amb el total de població que l’habita. La taxa de fecunditat relaciona el nombre de naixements amb la població femenina en edat fèrtil. El nombre mitjà de fills per dona ens diu si una generació podrà ser reemplaçada per una altra.
LA MORTALITAT
- La taxa de mortalitat indica el nombre de persones mortes respecte al total de població. La taxa de mortalitat infantil relaciona el nombre de nens i nenes que han mort abans de fer un any amb els nascuts vius en un territori. L’esperança de vida expressa la mitjana d’edat que s’espera que visqui un persona quan neix.
EL CREIXEMENT NATURAL O VEGETATIU
- El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre els nombres absoluts de naixements i de defuncions. Si el creixement natural ,es positiu, la població augmenta; si és negatiu, disminueix.
13.3 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ MUNDIAL
- L’evolució de la població mundial es caracteritza per un creixement lent fins a mitjan segle XVIII, i desprès, durant el segle XX, per una acceleració. La teoria de la transició demogràfica explica que l’evolució de la població depèn del balanç entre la natalitat i la mortalitat, i reconeix diversos règims demogràfics.
L'evolució de la població mundial
LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS
- Règim demogràfic antic. Va durar des de l’Antiguitat fins a mitjan segle XVII i es va caracteritzar per un creixement lent de la població. Règim de transició demogràfica. Va tenir lloc a Europa entre mitjan segle XVIII i mitjan segle XIX. Règim demogràfic modern. Comprèn des de mitjan segle XX fins ara, i es caracteritza per una desacceleració demogràfica.
LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS POBRES
- Règim demogràfic antic. La primera etapa perdura fins ben entrat el segle XX, es caracteritza per una natalitat i una mortalitat molt altes. Règim de transició demogràfica. El gran creixement de la població no es va produir fins a la darreria del segles XX, quan va tenir lloc un notable descens de la mortalitat.
13.4 ELS DESEQUILIBRIS DEMOGRÀFICS
- El creixement de la població és molt menor a causa de la desacceleració general de la natalitat i de la fecunditat. La població continuarà augmentant durant força anys com a conseqüència de l’amplitud de les generacions joves en edat de procrear.
LA POBLACIÓ ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS
- La disminució de les taxes de natalitat produïda, per la dificultat de trobar una feina estable i ben remunerada, per les dificultats de viure en pisos petits… L’ augment de l’esperança de vida, a causa dels avenços notables en medicina, d’una alimentació millor i d’una vida més sana.
LA POBLACIÓ DELS PAÏSOS POBRES
- Hi ha molta població jove en edat de tenir fills; la població augmenta. Els fills representen una assegurança per a la vellesa, una ajuda al camp o un ingrés econòmic, perquè treballen des de mot petits.
LES POLÍTIQUES DE POBLACIÓ
- Als països desenvolupats s’hi apliquen polítiques natalistes amb la finalitat de contrarestar l’envelliment i el creixement escàs de la població. Als països pobres s’hi apliquen polítiques antinatalistes per limitar el creixement accelerat de la població i evitar així la superpoblació.
13.5 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS
Emigrar suposa abandonar el lloc d’origen per un temps prolongat. Immigrar implica arribar a un lloc per establir-se com a immigrant en una comunitat receptora. |
| Moviments migratoris |
LES CAUSES DE LES MIGRACIONS
- Les causes principals per les quals les persones deixen els seus països d’origen són: econòmiques, socials, religioses, polítiques, bèl·liques i naturals.
LES CONSEQÜENCIES DE LES MIGRACIONS
- Països emissors. Les conseqüències poden ser demogràfiques, econòmiques i socials. Països receptors. Les conseqüències també són demogràfiques, econòmiques i socials.
TIPUS DE MIGRACIONS
- La durada. Les emigracions són temporals, o definitives. La destinació. Les migracions són interiors, o exteriors. El caràcter. Les migracions són forçades, o voluntàries.
LES MIGRACIONS ACTUALS
- En el món globalitzat d’avui, els corrents migratoris més importants estan causats per raons econòmiques i els formen dos grups de persones: els treballadors qualificats i els treballadors no qualificats. Territoris molt poblats del Sud-est asiàtic. Emigren cap als països desenvolupats més pròxims. Països d’Àfrica. Busquen rutes per arribar fins a Europa. Països de l’Est d’Europa. Actualment integrats a la Unió Europea, però amb un desenvolupament econòmic molt menor, es dirigeixen als països de l’oest i del sud d’Europa.
13.6 L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA DE LA POBLACIÓ
- L’estructura demogràfica d’una població és la seva distribució per grups d’edat i per sexes, és la piràmide de població o piràmide d’edats.
LA POBLACIÓ SEGONS L’EDAT
- En el grup dels joves, el nombre d’homes supera al de dones. En el grup dels adults, homes i dones tendeixen a equilibrar-se entre els 45 i els 60 anys.· Un país amb molta població jove compta amb una natalitat elevada. Un país amb molta població adulta indica una natalitat baixa o un flux important d’immigració. Un país amb molta població envellida mostra una reducció de la natalitat i de mortalitat, també un augment de l’esperança de vida.
LA POBLACIÓ SEGONS EL SEXE
- En el grup dels ancians, hi ha més població femenina que masculina.
LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
- La piràmide de població, és la representació gràfica de la població, d’un lloc i en un moment determinat, en funció de l’edat i el sexe. A l’eix vertical de la piràmide, comú per a homes i dones, s’hi representen les edats agrupades en intervals de cinc anys i en ordre creixent. Als dos eixos horitzontals, s’hi especifiquen els valors de la població per sexe: a l’esquerra, els homes, i a la dreta, les dones.
PARTS DE LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ
- La base correspon al grup de joves (0-14 anys). El tronc mostra el grup d’adults (15-64 anys). El cim representa el grup d’ancians (65 anys o més).
13.7 L’ESTRUCTURA ECONÒMICA DE LA POBLACIÓ
ELS SECTORS D’ACTIVITAT ECONÒMICA
- El sector primari inclou les activitats que tenen com a finalitat obtenir productes directament de la natura: agricultura, ramaderia, pesca i explotació forestal. El sector secundari engloba les activitats professionals que transformen els productes que s’obtenen de la natura en productes semielaborats i elaborats: mineria i producció d’energia, indústria i construcció. El sector terciari comprèn els treballs que proporcionen serveis a les persones: educació, sanitat, transport, comerç, etc.
ELS PAÏSOS SEGONS L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
- Als països desenvolupats, el percentatge de població activa al sector primari és molt baix, perquè els treballs estan molt mecanitzats, i el resultat és molta quantitat de producció amb poca mà d’obra. Als països pobres, més de la meitat de la població activa treballa al sector primari, perquè un dels problemes prioritaris en aquests països és la falta d’aliments.
T.14 LA POBLACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA
ÍNDEX
- 14.1 LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ
- 14.2 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
- 14.3 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
- 14.4 LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA
- 14.5 L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
- 14.6 LA POBLACIÓ DE CATALUNYA
14.1 LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ
Les zones més densament poblades es troben a la perifèria peninsular o zones pròximes a la perifèria. Les zones menys densament poblades es troben a l’interior i les densitats més baixes són les d’algunes àrees muntanyoses.
 |
| LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ |
ELS FACTORS DE DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ
L’ alta densitat de població de Madrid és deguda, al fet de ser la capital de l’Estat, però també a la seva activitat econòmica. A les ciutats costaneres i o a les zones pròximes a la costa, l’ elevada densitat s’explica pel gran desenvolupament que hi tenen les activitats industrials i els serveis, principalment del turisme.
14.2 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
Règim demogràfic antic. Al començament del segle XX, la taxa de natalitat era elevada, però també ho era la de mortalitat. Règim de transició demogràfica. Des del 1900 fins al 1975, la mortalitat va començar a disminuir de manera continuada, però amb algunes crisis catastròfiques causades per l’epidèmia de grip del 1918 o la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Règim demogràfic modern. A partir del 1975, la taxa de natalitat va caure de manera espectacular. El creixement vegetatiu era molt baix.
 |
| EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA |
LA TAXA DE NATALITAT
La disminució de la taxa de natalitat es comprèn millor si s’analitza la taxa de fecunditat, perquè, si la població és jove, el percentatge de dones en edat fèrtil és més alt.
LA TAXA DE MORTALITAT
La taxa de mortalitat a Espanya presenta valors molt baixos. L’augment progressiu del percentatge de persones d’edat avançada influeix en aquesta taxa i en fa preveure un augment. Les tres causes principals de mort per grans grups són: malalties del sistema circulatori, tumors i malalties del sistema respiratori.
L’ESPERANÇA DE VIDA
Durant el segle XX i fins als nostres dies, Espanya ha passat d’una esperança de vida pròxima als 40 anys de mitjana a una esperança de vida que supera els 80 anys, una de les més altes de la Unió Europea,i del món.
14.3 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
Les raons que expliquen l’emigració espanyola en el passat són moltes, però la més important va ser la motivació econòmica. L’Amèrica Llatina. Els orígens de l’emigració espanyola transoceànica es remunten al descobriment d’Amèrica i a l’emigració de les colònies. L’Europa occidental. Entre el 1960 i el 1975 es va produir un moviment migratori important de mà d’obra agrària i industrials cap als països industrialitzats d’Europa.
 |
| ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA |
LA MIGRACIÓ INTERIOR: L’ÈXODE RURAL
La migració interior més importants a Espanya va ser l’èxode rural. Els emigrants eren pagesos que abandonaven les zones rurals davant de l’augment de població i la mecanització del camp.
L’EMIGRACIÓ EXTERIOR ESPANYOLA MÉS RECENT
L’emigració espanyola del segle XXI és diferent de l’emigració que hi va haver en el passat. Sorgeix novament la necessitat d’emigrar fora del país per falta de feina.La població més jove la que se n’ha vist més perudicada.
14.4 LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA
A partir de la dècada del 1990, Espanya es va convertir en un país d’immigració.
 |
| LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA |
COMPOSICIÓ DE LA IMMIGRACIÓ
Immigració econòmica i laboral. Formen aquest col·lectiu les persones procedents de països pobres que busquen feina i unes condicions de vida més dignes.
Immigració d’alt nivell professional i estudiants. És gent molt qualificada com ara tècnics, enginyers, metges, economistes, etc. Immigració residencial. És gent que busca un lloc agradable per viure, on el clima sigui benigne i l’entorn urbà compti amb bons serveis.
LES CONSEQÜÈNCIES DE LA IMMIGRACIÓ
Augment de la població. No només pel nombre de persones que hi arriben, sinó també perquè s’hi produeix un increment de la natalitat. Contribució al pagament de les pensions. Els immigrants són treballadors que amb el seu sou també cotitzen a la Seguretat Social. Disponibilitat de mà d’obra. Es tracta de treballadors que fan les feines menys qualificades i a un preu més baix. Diversitat cultural. La convivència entre persones de diferents persones pot ser enriquidora.
14.5 L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
La distribució per edats de la població espanyola mostra una estructura envellida. Les causes són les taxes baixes de natalitat i l’esperança de vida elevada.
 |
| L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA |
L’ESTRUCTURA ECONÒMICA
La població activa comprèn la població adulta que està ocupada, que busca la primera feina. Sector primari: la causa principal de la disminució de l’ocupació és la mecanització del camp. Sector secundari: la població que treballa en aquest sector va créixer fins al 1975, a causa del desenvolupament de la indústria moderna. Sector terciari: la millora del nivell de vida i l’Estat del benestar fan que la població espanyola necessiti un nombre més gran de serveis i més especialitzats. A Espanya s’han registrat taxes d’atur molt altes quan la demanda de feina no ha anat paral·lela a la creació d’ocupació.
14.6 LA POBLACIÓ DE CATALUNYA
Distribució irregular al territori. Les densitats de població més altes són les del Barcelonès i de les comarques que l’envolten; els valors van disminuint a mesura que ens endisem cap a l’interior. Lleugera disminució de la natalitat. La natalitat va anar augmentant des de l’inici del segle XXI, sobretot pel que fa a la població immigrant. Esperança de vida elevada. Hi ha una estabilització de la població adulta i un augment del nombre de persones de més de 65 anys. Arribada d’immigrants. Aquest ha estat el factor demogràfic més important per a l’augment del nombre total d’habitants a Catalunya.
 |
| LA POBLACIÓ DE CATALUNYA |
EL FET MIGRATORI A CATALUNYA
Històricament Catalunya ha estat una terra d’acollida d’immigrants. L’arribada de població immigrant va experimentar un creixement incessant. Les bones perspectives econòmiques de Catalunya, compartides amb uns altres països europeus, van arrelar profundament en les motivacions de la població immigrant.