T.14 LA POBLACIÓ D’ESPANYA I CATALUNYA

ÍNDEX

• 14.1 LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ
• 14.2 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
• 14.3 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA
• 14.4 LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA
• 14.5 L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA
• 14.6 LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

14.1 LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ

Les zones més densament poblades es troben a la perifèria peninsular o zones pròximes a la perifèria. Les zones menys densament poblades es troben a l’interior i les densitats més baixes són les d’algunes àrees muntanyoses.

LA POBLACIÓ ESPANYOLA I LA SEVA DISTRIBUCIÓ

ELS FACTORS DE DISTRIBUCIÓ DE LA POBLACIÓ

L’ alta densitat de població de Madrid és deguda, al fet de ser la capital de l’Estat, però també a la seva activitat econòmica. A les ciutats costaneres i o a les zones pròximes a la costa, l’ elevada densitat s’explica pel gran desenvolupament que hi tenen les activitats industrials i els serveis, principalment del turisme.

14.2 L’EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

Règim demogràfic antic. Al començament del segle XX, la taxa de natalitat era elevada, però també ho era la de mortalitat. Règim de transició demogràfica. Des del 1900 fins al 1975, la mortalitat va començar a disminuir de manera continuada, però amb algunes crisis catastròfiques causades per l’epidèmia de grip del 1918 o la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Règim demogràfic modern. A partir del 1975, la taxa de natalitat va caure de manera espectacular. El creixement vegetatiu era molt baix.

EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

LA TAXA DE NATALITAT

La disminució de la taxa de natalitat es comprèn millor si s’analitza la taxa de fecunditat, perquè, si la població és jove, el percentatge de dones en edat fèrtil és més alt.

LA TAXA DE MORTALITAT

La taxa de mortalitat a Espanya presenta valors molt baixos. L’augment progressiu del percentatge de persones d’edat avançada influeix en aquesta taxa i en fa preveure un augment. Les tres causes principals de mort per grans grups són: malalties del sistema circulatori, tumors i malalties del sistema respiratori.

L’ESPERANÇA DE VIDA

Durant el segle XX i fins als nostres dies, Espanya ha passat d’una esperança de vida pròxima als 40 anys de mitjana a una esperança de vida que supera els 80 anys, una de les més altes de la Unió Europea,i del món.

14.3 ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA

Les raons que expliquen l’emigració espanyola en el passat són moltes, però la més important va ser la motivació econòmica. L’Amèrica Llatina. Els orígens de l’emigració espanyola transoceànica es remunten al descobriment d’Amèrica i a l’emigració de les colònies. L’Europa occidental. Entre el 1960 i el 1975 es va produir un moviment migratori important de mà d’obra agrària i industrials cap als països industrialitzats d’Europa.

ELS MOVIMENTS MIGRATORIS A ESPANYA

LA MIGRACIÓ INTERIOR: L’ÈXODE RURAL

La migració interior més importants a Espanya va ser l’èxode rural. Els emigrants eren pagesos que abandonaven les zones rurals davant de l’augment de població i la mecanització del camp.

L’EMIGRACIÓ EXTERIOR ESPANYOLA MÉS RECENT

L’emigració espanyola del segle XXI és diferent de l’emigració que hi va haver en el passat. Sorgeix novament la necessitat d’emigrar fora del país per falta de feina.La població més jove la que se n’ha vist més perudicada.

14.4 LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA

A partir de la dècada del 1990, Espanya es va convertir en un país d’immigració.

LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A ESPANYA

COMPOSICIÓ DE LA IMMIGRACIÓ

Immigració econòmica i laboral. Formen aquest col·lectiu les persones procedents de països pobres que busquen feina i unes condicions de vida més dignes.

Immigració d’alt nivell professional i estudiants. És gent molt qualificada com ara tècnics, enginyers, metges, economistes, etc. Immigració residencial. És gent que busca un lloc agradable per viure, on el clima sigui benigne i l’entorn urbà compti amb bons serveis.

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA IMMIGRACIÓ

Augment de la població. No només pel nombre de persones que hi arriben, sinó també perquè s’hi produeix un increment de la natalitat. Contribució al pagament de les pensions. Els immigrants són treballadors que amb el seu sou també cotitzen a la Seguretat Social. Disponibilitat de mà d’obra. Es tracta de treballadors que fan les feines menys qualificades i a un preu més baix. Diversitat cultural. La convivència entre persones de diferents persones pot ser enriquidora.

14.5 L’ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

La distribució per edats de la població espanyola mostra una estructura envellida. Les causes són les taxes baixes de natalitat i l’esperança de vida elevada.

L'ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA

L’ESTRUCTURA ECONÒMICA

La població activa comprèn la població adulta que està ocupada, que busca la primera feina. Sector primari: la causa principal de la disminució de l’ocupació és la mecanització del camp. Sector secundari: la població que treballa en aquest sector va créixer fins al 1975, a causa del desenvolupament de la indústria moderna. Sector terciari: la millora del nivell de vida i l’Estat del benestar fan que la població espanyola necessiti un nombre més gran de serveis i més especialitzats. A Espanya s’han registrat taxes d’atur molt altes quan la demanda de feina no ha anat paral·lela a la creació d’ocupació.

14.6 LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

Distribució irregular al territori. Les densitats de població més altes són les del Barcelonès i de les comarques que l’envolten; els valors van disminuint a mesura que ens endisem cap a l’interior. Lleugera disminució de la natalitat. La natalitat va anar augmentant des de l’inici del segle XXI, sobretot pel que fa a la població immigrant. Esperança de vida elevada. Hi ha una estabilització de la població adulta i un augment del nombre de persones de més de 65 anys. Arribada d’immigrants. Aquest ha estat el factor demogràfic més important per a l’augment del nombre total d’habitants a Catalunya.

LA POBLACIÓ DE CATALUNYA

EL FET MIGRATORI A CATALUNYA

Històricament Catalunya ha estat una terra d’acollida d’immigrants. L’arribada de població immigrant va experimentar un creixement incessant. Les bones perspectives econòmiques de Catalunya, compartides amb uns altres països europeus, van arrelar profundament en les motivacions de la població immigrant.